-ELS EXPEDIENTES DE REGULACIÓ DE L'OCUPACIÓ.
COMUNICACIÓ A LES JORNADES SOBRE L'ATUR ORGANITZADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA .1978
1.-INTRODUCCIÓ
Estem passant un nou període de crisi dels sistema capitalista. Les causes no han sigut, com ens volen fer creure, la pujada de preus del petroli al 1973. Aquesta va ésser, només, el factor detonant.
L’actual crisis s’ha d’entendre com una de les crisis pròpies del sistema, encara que posseeixi unes peculiaritats que la caracteritzen.
Durant aquests períodes els tancament d'empreses, les regularitzacions de plantilles, les disminucions de la jornada laboral, etc., adquireixen unes dimensions superiors al que és "normal". No ens ha de semblar estrany, doncs, que avui el problema dels expedients de regulació de l'ocupació hagi arribat a ésser un dels més greus dels que afecten la classe obrera.
2.- FORMES QUE ADOPTEN ELS EXPEDIENTS DE REGULACIÓ DE L'OCUPACIÓ.
Aquells que porten implícita la rescissió de contractes d'una part o de la totalitat del personal. Se'ls coneix com a tancaments d'empresa i reducció de plantilles respectivament.
Aquells que busquen la suspensió dels contractes de treball durant un període de temps determinat. D'aquesta mesura en pot ser objecte, o bé, una part o bé tota la plantilla.
Aquells que suposen una modificació de les condicions de treball. El més freqüent és el de regulació de jornada.
Ara bé, ¿quines desavantatges ens porten aquests expedients als treballadors?:
pèrdua definitiva del lloc de treball,
pèrdua temporal del lloc de treball,
disminució d'hores o de jornades de treball.
A tots aquest casos els treballadores ens trobem amb els salaris reduïts ja que només rebem, a traves del subsidi d'atur, una part del mateix.Per això considerem imprescindible la imposició de:
cent per cent de sou real al carnet d'atur fins una nova ocupació,
cent per cent de salari real durant la vigència de l'expedient, independentment de les hores o jornades treballades,
aplicació de totes les millores pactades als convenis a què estan vinculats els treballadores afectats.
3.- LA PRESENTACIÓ DE L'EXPEDIENT DE REGULACIÓ DE L'OCUPACIÓ.
Normalment aquesta presentació és feta pels empresaris interessats. No obstant, de vegades, els treballadors, intentant salvar l'empresa o com a contraproposta a les maniobres de la patronal, se n'encarreguen.
Els empresaris no tenen l'obligació de consultar prèviament als treballadors quan opten per la via de l’expedient. Així veiem com la llei deixa en inferioritat de condicions a aquests, que no tenen cap veu ni vot sobre aquesta presentació que un bon dia els cau per sorpresa decidint el seu futur.
Una mesura important per posar fi a aquesta realitat seria que el comitè d'empresa pugui disposar de tota la documentació de l'expedient un mes abans de la presentació d'aquest. Si això no fos acomplert la Delegació de Treball hauria de rebutjar-lo.
4.- NECESITAT D'AUTENTIQUES LLIBERTATS SINDICALS.
Durant el franquisme els treballadors ens hem vist mancats de les més mínimes llibertats. Aquesta situació, encara que ha variat cualqunes qüestions, podem afirmar que no estat trencada.
Sense la possibilitat d'organitzar-se lliurament a les empreses, sense el control de la producció, sense l'accés als llibres de comptes, etc., enfrontar-se als expedients de regualació de l’ocupació presenta greus dificultats.
Les tant reivindicades llibertats sindicals han de convertir-se en una realitat:
Reconeixement de les seccions sindicals al sí de l'empresa.
Elecció de comitès únics a les empreses amb més d'un centre de treball.
Continuïtat de les 40 hores sindicals per els delegats.
Dret de vaga sense restriccions (encara que aquesta forma de lluita és la que es fa servir menys en una situació de crisis a l'empresa).
Ple control del funcionament, règim interior, sistemes de producció, llocs de treball, inversions i comptes, etc., per part dels treballadors amb els seus sindicats,...
5.- PAGAMENT DE SALARIS.
A nombroses empreses, els patrons, per forçar els treballadors a acceptar l'expedient, utilitzen tots els mitjans de pressió a la seva disposició. Un d'aquests és deixar de pagar la nòmina. Amb això pretenen que els treballadors, i com a fruit de la desesperació, acceptin l'expedient com a "mal menor".
Per acabar amb aquest tipus de "xantatges" el Fons de Garanties Salarials hauria d'anticipar als treballadors afectats el total de les quantitats que els hi deguin abans de quinze dies.
6.-INDEMNITZACIONS.
Quan els treballadors no poden evitar l'acomiadament i són forçats a abandonar l'empresa legalment els correspon una indemnització.
Molt sovint aquesta indemnització establerta a la resolució no es fa efectiva a la data prevista. Ací ens trobem amb milers de treballadors que porten mesos i mesos esperant cobrar uns cèntims que legalment són de la seva propietat.
Les indemnitzacions haurien d’ésser rebudes pels treballadors abans que passessin quinze dies.
La nostra proposta és que el Fons de Garantia Salarial les anticipés mentre les empreses no les fessin efectives i aquestes no podrien ésser inferiors a un mes per any treballat.
La nostra proposta és que el Fons de Garantia Salarial les anticipés mentre les empreses no les fessin efectives i aquestes no podrien ésser inferiors a un mes per any treballat.
7.- FONS DE GARANTIES SALARIALS.
Com ja hem intentat fer entendre abans, qui s'hauria de responsabilitzar del pagament de totes les quantitats que es deguin als treballadors és el Fons de Garantia Salarial. Així doncs necessitem un Fons suficient i controlat pels treballadors a través dels seus sindicats.8.- EMPRESES QUE RECORREN A L'EXPEDIENT.
Són molt diverses les característiques d'aquestes, entre elles cal distingir:
Empreses que han sigut conduïdes a la ruïna pel propi desenvolupament del capitalisme. Aquestes acostumen a tenir una tecnologia endarrerida, a competir en un mercat en què també ho fan grans monopolis, a travessar dificultats financeres, etc.
Empreses que què hi ha una demostrada combativitat dels treballadors. Davant d'això l'empresari recorre a l'expedient com a mitjà d'atomització. (Els fins que persegueix la burgesia amb aquesta mesura son fonamentalment polítics).
Empreses que encara que són rentables són abandonades pels empresaris per invertir en sectors més productius.
Empreses (majoritàriament estatals) que pretenen ésser venudes . L'expedient s'utilitza com una eina per facilitar la venda. Exemples concrets els trobem a les empreses de Seat i Pegaso.
Cal esmentar que moltes de les empreses que recorren al tancament fabriquen productes dels quals l’Estat espanyol és deficitari o que tenen un demostrat caràcter social.Finalment hem d'aclarir que l'expedient es fa servir per descarregar d'una manera brutal els efectes de la crisi sobre els treballadors.
9. CASOS FRAUDULENTS.
Com podem veure molt sovint l'expedient és fraudulent. Davant aquesta situació seria necessari rebutjar-los enèrgicament i imposar algun tipus de sanció penal als empresari que els presenten.
Més d’un cop els obrers hem exigit que es prengués aquesta mesura però els resultats han sigut majoritàriament negatius. Amb això es demostra un col més que les lleis actuals defenen descaradament els interessos dels capitalistes.
10.- EMPRESES LLIGADES AL CAPITAL BANCARI, ALS GRUPS MONOPOLISTES O A L'ESTAT.
A les empreses què els accionistes disposen de medis suficients per impulsar "un nou" llançament de la producció l'expedient hauria d'ésser rebutjat i substituït per una proposta d'inversió privada o estatal.
11.-CASOS EXCEPCIONALS.
Les propostes d'expedient de les petites i mitjanes empreses no vinculades a l'Estat ni al gran capital i per a les quals l'aprovació de l'expedient representa la salvació tindrien que ésser tramitades com més de pressa millor. Per a facilitar-ho creiem que, en general les solucions plantejades al document presentat per CC.OO a aquestes jornades poden ésser útils.
Aquí es important fer algunes consideracions. Per exemple que qui se'n beneficia més del tancament són els grans monopolis perquè disminueix la competència al mercat i obtenen avantatges a l'hora de fixar el preu de la força de treball.
La Generalitat hauria de recolzar d'una manera més clara i enèrgica les empreses amb els problemes citats anteriorment. Podria ajudar-los de la següent forma:
Facilitar-les ajuda crediticia.
Recolzar les seves operacions bancàries (descomptes de lletres, etc.).
Per aconseguir això del control de les caixes se n'hauria d'encarregar la Generalitat.
12.- DEFENSA I AMPLIACIÓ DEL SECTOR ESTATAL.
Durant els últims mesos hem comprovat que fins i tot les empreses que fa uns anys eres les més rentables estan en un procés de "crisis", amb expedients de reducció de plantilles o d'hores de treball i amb la perspectiva de la venda a multinacionals. Pegaso, Seat, Mevosa, etc., són directament afectades.A moltes d’aquestes empreses els treballadors han intentat demostrar la falsedat de la "crisi" tot denunciant la corrupció, la desídia de les direccions, la falta de competitivitat, etc. Ara bé, és important aclarir que aquests mals no son propis de l'empresa estatal, sinó de la mala acció d’uns homes que pretenen actuar a l'empresa estatal amb criteris de privada.
Es important mantenir-se ferms defensant el patrimoni estatal. La venda de les empreses estatals significaria un gran perjudici per al poble i un gran benefici per al gran capital i per al imperialisme.
També hem d'afirmar que no n'hi ha prou amb la defensa de l'actual sector estatal, sinó que és necessària també la seva ampliació.
Una proposta d'ampliació és mitjançant la "nacionalització" de les empreses en crisis de mínima rendibilitat o de caràcter social.
13.-SOBRE LES COOPERATIVES I LES SOCIETATS ANÓNIMES LABORALS.
Fa uns quants dies, el conseller Codina comentava que des del seu punt de vista el pressupost del Fons de Protecció al Treball hauria d'anar destinat a la creació de cooperatives i societats anònimes laborals.
Els cèntims d'aquest fons haurien d'utilitzar-se per realitzar inversions a les empreses abandonades pels amos.
D'alta banda aquestes empreses haurien d'estar recolzades per l'Estat amb els equips de gestió necessaris per que estiguessin funcionant i mentre tant els sindicats i el Ministeri de Treball hauria d'estudiar la rendibilitat de les mateixes i en el cas positiu invertir-hi.
Això no vol dir que nosaltres estem en contra que es doni ajuda econòmica als treballadors que lliurament decideixin formar una cooperativa. Ara bé, el que no acceptem és que tant la Generalitat com el Ministeri de Treball no obrin cap altre via de solució que la constitució de les esmentades cooperatives.
posted by Antoni Puig Solé at 3:42 p. m.
<< Home